Sens dubte, Museus 2.0
24 gen., 2011
Gràcies a un post de Nuria Net en el Facebook (gràcies Nuria!) va arribar a les meves mans un article de l'editora del periòdic digital Huffington Post, Arianna Huffington, que tractava l'ús de les xarxes socials en els museushttp://www.huffingtonpost.com/arianna-huffington/museums-20-what-happens-w_b_801372.html
M'ho vaig llegir amb molt interès i immediatament vaig veure que la seva anàlisi transcendia l'àmbit dels social media per abastar una qüestió més de fons, l'ús de les Noves Tecnologies en el context de l'experiència de la visita…
En la seva exposició, recolzada per altres autors també crítics, qüestionava l'ús de les xarxes socials com a recurs adequat per ampliar audiències i enriquir l'experiència del museu. En el seu ús, seguia, el museu quedava desproveït de l'experiència contemplativa que suposa l'obra d'art. Es plantejava si la tecnologia augmentava l'experiència o per contra la disminuïa, i concloïa que l'art no podia ser tractat com a pura informació i ser transmès a través de blogs, tweets, youtube, facebook, etc.
Vull dir que la meva impressió inicial va ser de refús, doncs oferia una visió poc encertada sobre la realitat dels museus al segle XXI. Em recordava als plantejaments inicials, quan els museus començaven a adaptar les NNTT als seus projectes físics i on line… creia que estava superat!
Doncs no, sembla que en el 2011 quan els museus més que mai s'estan plantejant la millor manera d'utilitzar els diferents recursos que aporten les tecnologies per millorar la difusió, l'oferta i l'experiència museal i accedir així als diferents targets que composen la seva audiència, ressorgeix una nova veu reticent al seu efecte positiu i advertint dels perills que comporten per a l'existència del veritable i original museu.
Evidentment vaig pensar a escriure sobre això però algú se'm va avançar. *Nina Simone escrivia un post en el seu web http://museumtwo.blogspot.com/2011/01/open-letter-to-arianna-huffington.html en el qual responia a l'editora del Huffington de manera clara i contundent i ratificava la meva impressió inicial.
Segurament i tal com afirma Nina Simone, Arianne Huffington pertany a un grup molt reduït de l'audiència potencial dels museus, elitistes de l'art que busquen una “experiència religiosa” en la contemplació de l'obra. No obstant això, mes allà d'aquesta actitud que considero plenament respectable, el que sembla desconèixer l'editora del Huffington són els resultats d'algunes iniciatives que actualment estem veient en l'oferta museística on line que satisfan, en alguns casos del tot, la missió dels museus en aquest segle XXI.
Em refereixo a experiències on line com la que ens ofereix el MOMA per a la seva exposició Abstract Expressionist New Yorkhttp://www.moma.org/interactives/exhibitions/2010/abexny/. Com a experiència de l'obra d'Art ofereix la contextualització, la interpretació…i t'incita a la visita…
La comunitat on line que ofereix el Centre d'Art Reina Sofia de Madridhttp://www.museoreinasofia.es/comunidad-online_es.html recull gairebé totes les possibilitats de les xarxes socials, crea comunitats segons interessos… i t'incita a la visita…
La que ofereix el Museu Thyssen-Bornemisza també a Madridhttp://www.museothyssen.org/thyssen/comunidad que et permet formar part del museu, t'apropa a la comprensió de l'art… i t'incita a la visita…
O l'ús del Blog en el Museu Picasso de Barcelonahttp://www.blogmuseupicassobcn.org/?lang=es
I això en quant a museus d'art… també podríem citar altres iniciatives que traspassen les parets del museu per arribar al visitant potencial i ajudar-li en la comprensió i contextualització de l'objecte, sense trencar amb ell sinó al contrari, augmentant la experiència del visitant quan accedeixi a la peça en directe… alguns exemples:
El British Museum en la seva experiència La Història del Món a través de 100 peces on les xarxes socials, juntament amb els recursos habituals, composen una iniciativa ambiciosa i de referència… http://www.bbc.co.uk/ahistoryoftheworld/
O per exemple el catàleg on line i la seva versió mòbil (d'això ja parlarem en una altra ocasió) de la col·lecció del Victoria and Albert Museum http://collections.vam.ac.uk/
En fi i una vegada mes, no podem continuar preguntant-nos a hores d'ara tecnologies si, tecnologies no… no a les postures maniquees, si a la reflexió en el seu úshttp://www.archimuse.com/mw2010/sessions/index.html
A la vista està que sense elles sí que estaria en perill l'existència del museu… Tots els exemples citats demostren que el Museu 2.0 està aquí per quedar-se.
-
Converses... la musealització online segons Marivi Gomis
No hi ha iniciativa sense motivació
Albert-Mateu Picas> Mariví, en primer lloc, voldria saber la teva opinió sobre quins serien els elements del museu online ideal.
Mariví Gomis> Bé, sobre els elements que ha de contenir un museu online donem bon compte quinzenalment a la revista Musealizació online, tanmateix destacaria, per damunt de tot, la necessitat d'un bon plantejament i reflexió prèvia a qualsevol iniciativa de creació de museu a Internet.
-
Cultura en digital i musealització on line
Publicació d'articles d'anàlisis i reflexió sobre la comunicació cultural en l’àmbit de les noves tecnologies i les estrategies dels museus a la Xarxa en “Cultura en digital” i “Musealización on line”, Infonomía.com. Barcelona, 2000-2003
-
L'eina. El museu en línia del Museu d'Història de Catalunya
Mariví Gomis, Miguel Ángel Hermosilla. Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 11 (setembre 2004), p. 14-16.
