Converses... la musealització online segons Marivi Gomis
21 abr., 2010
No hi ha iniciativa sense motivació
Albert-Mateu Picas> Mariví, en primer lloc, voldria saber la teva opinió sobre quins serien els elements del museu online ideal.
Mariví Gomis> Bé, sobre els elements que ha de contenir un museu online donem bon compte quinzenalment a la revista Musealizació online, tanmateix destacaria, per damunt de tot, la necessitat d'un bon plantejament i reflexió prèvia a qualsevol iniciativa de creació de museu a Internet.
Evidentment, si parlem de l'ideal seria imprescindible, en primer lloc, l'honestedat en l'ús del terme museu: investigar, comunicar i conservar dins de les limitacions que aquesta última paraula té al món online. En segon lloc, una bona dosi de creativitat, entenent el concepte en les seves dues accepcions: intel·lectual, (imprescindible) i artística. La simbiosi dels dos elements esmentats ens ofereix un tercer del compliment del qual depèn l'èxit o fracàs del museu, l'experiència.
Crec que aquests serien els tres elements fonamentals imprescindibles al museu online ideal que són, ni més ni menys, una extrapolació dels del museu físic ideal. No obstant això en Musealització online descrivim amb més deteniment els set pilars que al nostre entendre cal tenir en compte en el plantejament d'una estratègia museal online, això és: informació, comunicació i difusió, comunitat, estètica, museografia, personalització i experiència.
A-M P> Pros i contres dels museus online en contraposició dels museus off line.
MG> Fins fa algun temps el museu a Internet es veia com una amenaça directa a la subsistència del museu físic. Afortunadament i de manera cada vegada més generalitzada, les pròpies institucions físiques plantegen la necessitat de tenir un homònim a la xarxa. Aquest canvi sofert respon a diverses causes: en primer
lloc, al pes específic que cobra la funció social del museu, entenent amb això la necessitat de cobrir les diferents demandes dels possibles públics. I és obvi que, actualment, una gran part del públic que s'apropa físicament als museus té a les seves mans una altra eina a través de la qual conèixer-los, Internet. En segon lloc, respon a la difusió. La possibilitat que ofereix la xarxa de donar a conèixer l'existència d'un museu és del tot profitosa, ja que reverteix positivament en l'augment de visites al món físic. En tercer lloc, la possibilitat de rendibilitzar l'esforç intel·lectual d'investigació que tot projecte d'exposició suposa. Els límits d'espai que provoquen les dimensions determinades d'una sala o sales impedeixen el desenvolupament o ampliació de determinats continguts i la mostra de documentació iconogràfica que, al contrari, el museu online permet aprofitar. En resum, es tracta de saber aprofitar convenientment els avantatges que ofereix la xarxa.
A-M P> La musealització online ajudarà de forma important l'accés universal de la cultura, però, no significarà també una obligada paquetització de la mateixa?
MG> Suposo que per paquetització et refereixes a l'estandardització de l'oferta dels museus online. Si és així, et diré que això dependrà directament de la
habilitat que tinguin els gestors culturals de crear museus diferenciats. Sóc de l'opinió que l'èxit d'un museu tant al món físic com en el món online rau en la capacitat que es tingui d'oferir una experiència diferenciada i única. Si el museu pensa en el seu públic és molt difícil que s’estandarditzi ja que ha de saber personalitzar els continguts i ha d'arribar a crear museografies tan creatives com originals. Has de pensar que hi ha una tipologia de museus diferenciats tant en temàtiques com en presentació dels continguts. Aquesta gran varietat de continguts i de manera de presentació ha de ser estudiada i explotada a la xarxa i el repte és una mica això. Els museus s'han d'envoltar d'equips multidisciplinaris que uneixin els esforços en aconseguir un producte diferent de la resta.
A-M P> La protecció de la propietat intel·lectual és un tema que preocupa molt en Internet. Quines iniciatives estan desenvolupant els museus online en aquest camp?
MG> Bé, la veritat és que no sóc experta en aquest camp, tanmateix, si que et puc esbossar qual és la meva opinió. Crec que s'hauria de diferenciar l'ús que pugui fer-se del contingut que ofereix el museu. El museu ha de facilitar la informació que genera per a objectius d'investigació, tanmateix la institució ha de considerar la possibilitat d'establir condicions econòmiques o d'intercanvi en el cas d'un ús amb finalitats comercials, o, el que és el mateix, en la sindicació de continguts. No s'ha d'oblidar que d'aquesta manera el museu online pot deixar de ser una càrrega econòmica en el seu manteniment i de poder autofinançar-se.
A-M P> Esta pregunta me la va fer José Ignacio Latorre, encara que jo era el Ministre de Ciència i Tecnologia... Ets el Ministre de Cultura, que iniciatives desenvoluparies en l'àmbit de la musealització online?
MG> A la meva manera de veure no hi ha iniciativa sense motivació, pel que entendria com a imprescindible animar al personal responsable de les institucions museals, així com culturals en general, perquè s'interessessin per la necessitat d'una bona estratègia online. Animar-los a la cultura de la xarxa ben entesa, a la recerca de noves formules de comunicació del missatge museal. A plantejar-se les noves necessitats del públic a qui es dirigeixen. I per això, esforçar-se en proposar noves experiències creades per a la xarxa. A replantejar-se la necessitat de nous perfils professionals dins dels equips de treball que concebin aquestes noves fórmules de difusió... tot això passaria per un augment en el pressupost dedicat a Cultura que també incentivaria, clar!
Font: Papeles de Infonomia Nº10
-
Museu i Tecnología. Escenaris actuals
Curs “El comissariat i la gestió d’exposicions. Noviembre 2012. ACCA: Barcelona.
-
Museografia
És la tècnica que expressa el discurs expositiu, tant en el museu com en l'exposició, mitjançant la formalització dels continguts
-
Parlem-ne de Mobilitat
La mobilitat és un dels conceptes que més evoca a Innovació: webs configurades per a veure convenientment a través del smartphone, aplicacions per a smartphone i/o per a tablets... que oferixen aquestes al museu? i al visitant? per què necessiten els museus invertir en aquests nous recursos? Des de Lavert ens hem plantejat aquesta reflexió i, a continuació, enumerem els principals avantatges que observem en la implementació d'aquests nous recursos en els museus:
-
La cultura app en els museus
És un fet que les aplicacions educatives mòbils tipus iPad o Android, conegudes com apps, possibiliten l'aprenentatge i la transmissió de continguts en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Aquests dispositius han entrat a formar part de les noves estratègies globals de comunicació que introdueixen els suports on i off line, sensibles a la nova realitat en l'ús de la xarxa. En aquesta línia el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya acaba de treure, com a part d'un pla global, una aplicació mòbil que permet al viatger recórrer activament Espanya amb els continguts aportats pels propis usuaris a través dels diferents canals socials. La Secretària General de Turisme i Comerç Interior coneix les estadístiques: el 80% dels turistes que visiten Espanya són usuaris d'Internet i el 40% del comerç electrònic correspon a la venda de productes turístics
-
L'eina. El museu en línia a Catalunya
Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 5 (setembre 2002), p.
-
Les noves tecnologies en l'exposició
Les Noves tecnologies en l'Exposició "M. Gomis i J.M. Boya. "VIII Jornades de museologia: Els museus i les noves tecnologies". Associació Professional de Museòlegs d'Espanya. Nº10, 2005.
